…i sembla mentida però et tornes a enamorar bojament…
Aquest embaràs el vam patir, perquè el primer trimestre vaig tenir moltes pèrdues… una nit fins hi tot vaig haver de canviar-me el pijama i els llençols i pensava que l’havia perdut! Peró no, ell ben agafat i amb ganes d’unir-se a la nostre petita família de bojos!
L’Alex tot l’embaràs acollonit per no parir a casa altre cop. Així que el dia 1 de desembre (setmana 40), quan vam anar a fer corretges i el cor de l’Aleix anava més ràpid del normal, ens van dir que potser ens havíem de quedar, i quan la gine em va fer el tacte i estava dilatada de 3cm va dir: “us agrada el dia 1? perquè us quedeu”. L’Alex ben emocionat, jo com en estat de xoc… així que ell cap a casa a buscar la maleta i jo cap a maternitat. En 4 hores tenia el meu tercer fill enganxat a la teta. 
Ha sigut el part que més conscient he sigut i el vam gaudir molt. Ens ho vam passar bé. Vaig estar TOTA l’estona incorporada (per alló que la força de la gravetat fa la seva feina) a la pilota, cadira i finalment a la dutxa que és el que més recomano!! Les contraccions feien mal però suportables fins a l’ultim moment. Aquell moment que entro en un estat com de bloqueig, i ja no em puc moure ni puc pensar del dolor, un dolor agradable i intens, tan intens que m’havia de concentrar per respirar.
Gràcies a l’equipàs del Trueta que ens va acompanyar en tot moment, respectant-nos i ajudant-nos. Vaig seure a la cadira de part agafada a unes cordes i així amb unes quantes empuxades va néixer l’Aleix, de quasi 4kg! Quina plorera… he de dir que al segon d’haver sortit em sentia fresca com una rosa!! Només tenia endolorides les mans d’agafar-me tant fort jeje
Jo era de les que MAI, MAI, MAI hagués parit natural, però a vegades la vida et sorprèn amb experiències úniques, i el que no et mata et fa més fort, així que us animo a provar-ho!!!!
Em quedo amb la imatge quan van entrar els grans per conèixer el seu germanet, la cara d’al·lucinats va ser brutal.
Sols, per primer cop els 5.
Un cop més vam demanar que no volíem visites, només la família (la que esculls i la que et toca).
P.D: em feia una mica de vergonya posar la foto en la que estic parint, però crec que és la que més descriu aquell moment.
I gràcies el papa tenim unes fotos i un vídeo preciós. Les altres són privades
—